Dijous 20

Es recitaran poemes de diversos autors/es.

L'obra polifacètica i magmàtica de Guillem Viladot (1922-1999) no s'esgota. Després de la celebració del centenari del seu naixement el 2022, el tenim sempre present, sobretot per la seva vessant de poeta.

És per això que hem convidat Pau Minguet, director de la Fundació Lo Pardal que vetlla per la conservació i la difusió de l’obra de Viladot, a tornar a parlar, a seguir parlant encara del creador d'Agramunt. Convocarem Guillem Viladot amb una força especial en un espai, la sala d’actes de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida, on hi podem veure exhibida una de les seves obres.

La poesia, com un corrent subterrani que avança entre pedres i arrels, relliga aquest vespre tres veus distintes, però potser no tan distants com podria semblar a primer cop d’ull.

Escoltarem versos que esberlen com cisells esmolats a la recerca d’una veritat esquiva, noms que s’amaguen com serps enroscades en el silenci, clams que ens conviden a retrobar el plaer de les coses més menudes i essencials. Us proposem seure al baterell dels poemes que ens regalaran Joan Graell, Laia Noguera i Meritxell Nus, i deixar que les seves paraules ens travessin com el vent, ens escalfin com el sol, ens il·luminin com la llum més pura i ens amarin com la pluja fecunda.

No, no és “un altre recital de poesia”. És El batec, un viatge irreverent i lúcid al cor mateix del fet poètic. Josep Pedrals, poeta escènic amb un verb desbordant, i Xavi Lloses, músic genial que sap convertir el silenci en simfonia, viatgen en aquest espectacle al centre mateix de la cosa per posar-ho tot en dubte, per qüestionar-ho tot.

Dos veterans de l’escena com són ells es pregunten: per què fem recitals? Com els fem? Per què ens emocionen? Amb una dissecció quirúrgica que oscil·la entre la convicció i la paròdia, desmuntaran l’ofici per reconstruir-lo amb més vida que mai.