Fèlix Larrosa i Piqué
Alcalde de Lleida
La primavera, en l’imaginari col·lectiu, és l’estació més poètica de l’any per la llum i l’atmosfera que s’hi respira. És el temps en què els camps ens regalen colors i quan l’aire fa olor de vida renovada deixant enrere el fred i el glaç. És també el moment en què des del 1999 se celebra arreu el Dia Mundial de la Poesia i a la nostra ciutat, en particular, és quan rebem una nova edició del POESIA LLEIDA. El festival és un espai de trobada que acull poetes i artistes de casa i forans, que ens visiten i ens regalen saviesa i talent creador a través dels seus versos i de propostes diverses dins dels llenguatges múltiples de la cultura, alguns de més clàssics, altres de més trencadors.
Més d’una quinzena de professionals de la creació poètica i artística, als quals s’hi sumen col·lectius de la ciutat que estimen la poesia i en fan bandera, omplen enguany un programa literari que es desplegarà del 18 al 23 de març en diversos espais. Així és com, un any més, demostrem que som capital cultural i que, com a tal, sentim la cultura com a motor imprescindible i indiscutible.
A més, un dels fils conductors del POESIA LLEIDA d’enguany és el concepte “estrats”. Per això, alguns actes del festival se celebraran en punts que demostren la riquesa patrimonial de la nostra capital, on es poden resseguir els estrats de la nostra història i els vestigis que s’han preservat per a les futures generacions amb l’objectiu de maridar patrimoni i versos.
El POESIA LLEIDA d’enguany, com no podria ser d’altra manera, tindrà molt present la poeta cerverina-lleidatana, l’enyorada Rosa Fabregat, que malauradament ens va deixar a les acaballes del 2024. Per rememorar la seva figura i el seu amor per Lleida, per reconèixer la seva personalitat dolça, ferma i amable, així com l’obra que ens ha llegat, la celebrarem en el record en un dels actes del festival.
Us convido a gaudir intensament el POESIA LLEIDA, que ha de ser un festival d’emocions, de creació i de cultura per a totes i tots.
I us desitjo poesia, molta poesia, també per a la prosa de cada dia!
Anton Not i Iolanda Sebé
Direcció POESIA LLEIDA
© Núria Roselló
POESIA LLEIDA 2025 Estrats
La poesia és com una terra insondable, un horitzó de veus que es despleguen en capes subtils. Cada poema és un univers concentrat que conté al centre el batec de la realitat. Cada poema conté múltiples estrats de significació que es reprodueixen en cada lectura. Cada vegada que s’activa l’artefacte poètic, s’activen també tots els significats que conté, un ric sediment de llenguatges creatius.
El poema no és una veu única. És una constel·lació de veus que es troben, s’entrecreuen i es transformen. Hi ha veus antigues que ressonen des de les profunditats del temps i veus contemporànies que xiuxiuegen des del present. Cada paraula té un eco, una ombra que l’acompanya, fent del poema una mena de palimpsest on les capes d’història i de cultura s’apilen una sobre l’altra, gairebé com en una pintura en la qual el més important no és només el que es veu, sinó també el que hi ha amagat sota cada pinzellada. És una dansa entre el visible i l’invisible, entre el que es diu i el que es calla.
La poesia també és un diàleg entre emocions, entre els silencis i els crits que bateguen dins nostre. Cada vers és capaç de contenir múltiples emocions, diverses veus interiors que conviuen en un mateix espai, com les capes d’una muntanya que amaga la seva història en els seus estrats profunds.
I és que la poesia és, en essència, una expressió d’aquesta complexitat. Cada poema és un mosaic d’experiències humanes, un espai on les contradiccions no es resolen, sinó que conviuen en harmonia. En una sola línia podem trobar la tensió entre l’amor i el dolor, entre l’esperança i la desesperació, i aquesta convivència de contraris és el que ens fa sentir la poesia com un mirall profund de la nostra pròpia existència.
Així, el poema es converteix en una finestra oberta cap a la complexitat de la realitat. Ens convida a explorar no només el seu sentit superficial, sinó també els seus racons ocults, les seves ombres. És com mirar a través d’un vidre amb múltiples reflexos, on cada nova lectura revela un detall que abans ens havia passat desapercebut. La poesia, amb la seva capacitat per condensar tot aquest entramat de significats, ens ofereix una experiència que transcendeix el temps i l’espai, un pont entre allò que som i allò que podríem ser.
Així doncs, en el món de la poesia, cada vers és una capa més d’un univers ric i profund, una veu més que s’afegeix al cor de la humanitat. La poesia ens convida a escoltar aquestes veus, a interpretar els seus silencis, a perdre’ns en els seus estrats infinits i a descobrir, potser, una mica més sobre nosaltres mateixos.
Tot plegat, s’ha volgut reflectir en la imatge del Festival POESIA LLEIDA d’enguany. Els estrats de la natura són el suport sobre el que anem construint els estrats de l’acció dels humans. Perquè sempre estem en trànsit, perquè el present que som sempre és encara el que fou i el que pot esdevenir.
